JOSEP GUIOLÀ

Josep Guiolà, és un fotògraf aficionat, autodidacte, i experimentat, que va descobrir de jove la fotografia i s’ha convertit en la seva passió, en un mitjà d’expressió a través del qual experimenta, juga i desvetlla la seva creativitat. Ha realitzat exposicions col·lectives i en solitari, ha participat en nombrosos certàmens en els quals ha obtingut diferents reconeixements i ha col·laborat en xerrades, conferències, i classes d’iniciació a la fotografia. Però és l’afany d’experimentar, provar i jugar amb diferents elements el que fa que el seu treball esdevingui original i particular.
Amb aquesta exposició l’autor plasma la seva experimentació i curiositat davant el material fotogràfic amb una tècnica treballada i meditada, diferent, fugint d’allò tradicional i convertint cada fotografia en una petita obra d’art, en una peça única.Partint sempre d’un bon negatiu, Guiolà, fotògraf-alquimista, dels que revelen i amplien personalment les seves fotografies, utilitza i manipula els materials plàstics sobre el paper fotogràfic, i obté un resultat sorprenent que ens endinsa cap a un món personal i màgic, en el qual, l’autor capta la realitat a través del seu objectiu i la degrada, la desfigura, pinta o difumina.

L’exposició ens mostra dos treballs diferents: d’una banda podem veure una sèrie de fotografies que ens mostren els sentits, un conjunt de retrats i figures en el que descobrim rostres, expressions, postures i actituds úniques que el fotògraf artista crea en triar la figura humana com a objecte de les seves observacions i n’extreu un fragment per suggerir sentits i sentiments a través d’una imatge que també manipula deixant-la translúcida, difuminada, fins i tot misteriosa, donant-li una atmosfera de realisme fantàstic.
D’altra banda, i seguint amb la temàtica del cos, i especialment el nu femení, podem observar una sèrie de cossos nus, també fragmentats, acompanyats d’objectes de la natura i al mateix temps despullats com ara un peix, un tomàquet o una flor. En aquesta sèrie l’artista també intervé en el revelat, vestint la imatge amb diverses trames i pinzellades de color que li donen al conjunt un sentit plàstic convertint els cossos reals en estàtues de pedra, gastades pel pas del temps. És aquesta la idea que va inspirar al fotògraf, la de plasmar una pàtina damunt la pell nua d’una figura humana recordant l’ esplendorosa època de la Grècia clàssica.
Al llarg del recorregut, descobrim doncs, un fotògraf inquiet, original i expressiu el treball del qual resulta impactant pel seu caràcter experimental i autodidacte. Les seves composicions són marcades per la fragmentació visual i agosarats jocs de llums i ombres. Captant només una part del cos, significativa i suficient per imaginar la resta, d’aquesta manera l’artista es fa còmplice amb l’espectador creant aquest joc de suggestió a través de les imatges fragmentades, i algunes amagades darrera pinzellades de color.

Irene Forts i Plana